Sóc membre de l’Associació de Donants de Sang de Girona. Treballem perquè als nostres hospitals no hi falti sang. Actualment, promovem especialment la donació de plasma, ja que Catalunya encara no n’és autosuficient.

La donació de plasma és essencial per elaborar tractaments indispensables per a moltes persones i té una relació directa amb els trasplantaments. Per això, cada donació compta i pot ajudar a salvar vides.

Sóc la Mireia, he sigut donant de ronyó del meu home, en Pere, ara farà 4 anys al setembre.

Una experiència única, i d’una gran emoció, saber que li he donat una qualitat de vida, i pot estar veient com creixen els nostres fills.

Vaig tenir la gran sort de ser molt compatible, després de moltes proves, l’univers ens va ajudar i jo ara em trobo perfectament sense dietes ni medicació, només el control anual .

Recomano que la gent no tingui por, demani ajuda i pugui compartir-ho en grups o associacions com aquesta, perquè pot ajudar moltíssim! 

Aquí no queda altre que trasplant!! I el meu món s'esvaia x instants, amb 40 anys i una Vida sana fins aleshores, mai m'hauria imaginat sentir aquella paraula. Gràcies a la dedicació i estima d'algunes infermeres del meu hospital de referÈncia el Trueta, a les converses amb elles, la VaiG anar acceptant. Bellvitge disposava de llit I ingreSsaVA, a principis de 2017 proVaren Dai però el meu cor es debilitaVa i les descàrregues d'aquest eren bastant contínues, novembre del mateix any tornaVa a ingressar i allí ja entrava en tempesta elèctrica, parada cardíaca i la familia avisada. La nit que creien no suportaria estava passada. Despertava conectada a Ecmo provisional, als 7 dies em connectaven a la definitiva i als 5: Mònica, és el moment, preparada? Positiva i endavant. Emoció i tristesa s'apropiaven de mi, tenia una oportunitat però el/la Meva donant moria i una familia patia una gran pèrdua. Durant aquests anyets sempre m'he dit: fai x tu i x mi, fins que he entès em sobrecarregava, així no deixant d'agrair sempre i cuidant-me he tingut oportunitat de conèixer d'amor igual continuar ballant la Vida. Gràcies, Gràcies, Gràcies

Sóc en Pere, tinc 53 anys i sóc trasplantat de ronyó.

gràcies a la meva donant, la meva dona, puc portar una vida normal.

Després d’una llarga malaltia com la insuficiència renal, vaig acabar amb un trasplantament. Portava 8 anys amb medicació per poder parar o frenar la malaltia però el final va ser aquest.

Em trobo molt bé, treballo, menjo de tot, faig senderisme, viatjo (això sí, sempre amb la medicació que no pot faltar-me! gràcies a ella puc portar una vida plena.)

Els meus controls cada 6 mesos però tot va bé i em trobo molt bé.

Demanar suport i ajuda i compartir-ho em va ajudar! 

Degut a un herpes zÒster que em va brotar Als 5 anys a l'ull, la meva vistA es va anar degradant fins a un 10% visiÓ. AixÓ em complicava molt el meu dia a dia, el 2019 em van fer un transplantAMENT de cÒrnia que em va canviar la vida.

A dia d’avui veig el 100% grÀcies a la donaciÓ d’un acte totalment altruista.

dd

Sóc l'AINHOA LÓPEZ i vaig necessitar 12 transfusions de sang degut  a una anèmia hemolítica autoinmune que m'anava destruint els glòbuls vermells de la sang!

Sóc la Carla, ara tinc cinc anys, però quan em van canviar el fetge en tenia un. 

Estic molt contenta de poder anar a l’escola, jugar amb els meus amics, ballar i fer moltes abraçades. 

Gràcies al fetge nou que em va donar un donant anònim, la meva vida continua i puc seguir creixent, aprenent i compartint moments feliços amb les persones que estimo.

Sóc la Sílvia i la meva vida va canviar amb el naixement de la meva segona filla i el seu trasplantament de fetge.

Aquesta experiència m’ha demostrat que la generositat i la solidaritat de persones anònimes poden salvar vides. La donació no només va donar una nova oportunitat a la meva filla, sinó que també va canviar la vida de tota la nostra família, perquè ens permet veure-la créixer, somriure, aprendre i construir el seu futur.

L’agraïment que sentim és tan profund que tinc la necessitat de compartir-ho i explicar-ho. Voldria que cada vegada més persones coneguessin la importància de la donació i el trasplantament, perquè representen una oportunitat de vida per a moltes altres famílies, com la nostra.

dd

Em dic David M i des del 2010 convisc amb les seqüeles d'una cremada química greu als dos ulls. Durant aquests anys he rebut diversos trasplantaments de còrnia i limbo, uns teixits que només existeix gràcies a persones que un dia van decidir donar. Aquestes donacions m'han retornat coses que semblaven perdudes per sempre: reconèixer cares, recuperar autonomia i, sobretot, poder veure néixer les meves dues filles. La donació de teixits no té la visibilitat de la d'òrgans, però canvia vides d'una manera profunda i silenciosa. Darrere de cada còrnia hi ha una família que, en un dels moments més durs de la seva vida, va pensar en algú que no coneixia de res. A totes aquestes persones els dec una part de la meva llum, i per això demano de tot cor que us feu donants: el que per a un és un comiat, per a un altre pot ser tornar a veure el món.

dd

Quan em varen trasplantar el fetge amb grau d’urgència, després de passar poc més d’un dia a l’UCI, al cap de poc la infermera em va preguntar si volia que em vinguessin a veure unes voluntàries d’una associació de malalts de fetge. Ho vaig acceptar, jo estava molt preocupat pensant de manera negativa com podrien anar les coses a partir d’aquell moment.

Al cap de poc van venir dues voluntàries, una d’elles d’una edat que superava la meva de seixanta-un anys, i veig veure que estava perfectament i portava ja uns anys de trasplantada. Aquest sol fet de la seva presència em va donar una injecció d’ànims que costa d’imaginar. Aquests petits gestos del voluntariat tenen un gran valor, i em van empènyer a fer alguna manera voluntariat en aquest àmbit.

AMV